Història d'un traster

Aquí us deixem una història anònima feta realitat, d'alguns clients que passen pels nostres trasters.

Una filla amb una mare molt gran.

"Que trist és fer-se gran". Aquesta va ser la frase que més va repetir la meva mare quan va saber que ja era impossible continuar vivint sola i que per facilitar-nos la vida a tots, seria millor que se n'anés a viure amb qualsevol dels seus fills.

Sent jo la seva filla gran, era fàcil endevinar que l'escollida seria jo, tot i ser d'entre tots els meus germans la qual comptava amb menys espai a casa.

- "I on vaig a ficar els meus mobles, la còmoda de l'àvia Rufina, i el capçal de roure que em va regalar el teu pare??"

- "No et preocupis mama, ja ho tinc solucionat. He llogat un traster, on podrem guardar totes les teves coses ".

- "I em donaràs les claus d'aquest traster per anar a netejar els meus mobles quan jo vulgui?"

- "Si mama, serà un lloc només per a tu, podràs guardar tot el que vulguis i també anar a veure les teves coses cada vegada que vulguis".

Així de fàcil va ser fer feliç la meva mare.

Ara ella està amb mi. I els seus records en el seu traster.